GLOSSA DE L'ESPAI ZER01

Glossa llegida per Carme Ortiz en motiu del lliurament del premi a l’espai Zer01 d’olot, guardó recollit pel seu director David Santaeulària, en la 28A EDICIÓ DELS PREMIS ACCA DE LA CRÍTICA D’ART A CATALUNYA 2011, el dilluns 26 de març de 2012 a l'Auditori del MACBA. 

 

PREMIS ACCA 2011

Glossa

Premi categoria d’espais alternatius

Comentari Premi espai ZERO1

Voldria expressar en primer lloc la satisfacció, malgrat les actuals circumstàncies, pel fet que els premis ACCA d’enguany, atorguin el premi dins la categoria d’espais alternatius a la trajectòria de l’Espai Zero1. I puguem, des d’aquest reconeixement fer ressò, d'altaveu, de la importància cultural i social d’un magnífic projecte d’arts visuals (que per mi és molt entranyable), que s’ha anat construint des de l’any 2002.

Recordar que é s un projecte que es situa en l’àmbit públic, vinculat a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Olot, en concret dins el Institut de Cultura de la Ciutat a l’Àrea de Creació Contemporània, gestionada i dirigida des del seu inici per David Santaeulària.

Són molts els aspectes que m’agradaria enumerar però de tots no voldria deixar de subratllar i destacar els següents:

1.- El primer fa referència a l’ús curos i respectuós d’allò públic (un espai amb dificultats i cada vegada més maldestre).  Aspecte que d’una banda es va reflectir a l’Espai Zer01, en el disseny d’un projecte innovador i atent a les necessitats de la creació contemporània des de l’entorn local (la punta de llança d‘un programa municipal d’arts visuals contemporànies) i, d’altra banda, s’ha fet palès en la voluntat i la capacitat de transformació i la consegüent posta al dia d’estructures preexistents: les Beques ciutat d’Olot d’Arts Visuals (existien des de 1981) i la Sala 15, que té com objectiu donar sortida a l’art emergent, que va agafar els testimoni, l’any 2007, a la sala 14 (que tenia activitat des de 1995).

2.- En segon lloc voldria destacar la posició bel·ligerant i la voluntat de pluralitat, d’una banda amb la cura en l’ús del Codi de Bones Pràctiques que s’ha anat construint en el nostre país als darrers anys, davant la necessitat de professionalització dels sector i, d’altra banda, la consciència positiva d’entorn perifèric des de on construir discurs (nodes locals) i anar teixint treballs en xarxa i crear ponts de comunicació amb els agents territorials existents.

3.- I per últim m’agradaria destacar la sensibilitat pedagògica i de recerca que ha singularitzat la manera de fer i treballar, no només pels nombrosos artistes vinculats al projecte sinó també els públics que en poden gaudir.

Cal recordar que tot el dit, s’ha pogut portar a terme des d’un treball important de base, que s’ha desenvolupat en el territori i, com he dit, sensible en l’aspecte més important, en el marc pedagògic. Una manera de fer rigorosa, que estimula i es nodreix dels valors participatius i lligats a un activisme constructiu.

Bé, per acabar voldria fer una reflexió, recordar el títol en la traducció castellana de Taurus, d’una de les obres del desaparegut pensador Tony Judt que diu “Algo va mal”; caldrà estudiar els motius que fan que la nostra societat converteixi un escenari de treball, de construcció de discurs, de recerca, de reflexió i de debat contemporani, en un escenari de reivindicació, però millor procedir al lliurament del guardó. 

Abans però voldria felicitar als impulsos d’aquest projecte des de la vessant professional i política, tots ells mereixedors d’aquest premi. 

Carme Ortiz