L'ajuntament
d'Olot, amb la seva decisió de tancar l'Espai ZER01 i la Sala 15 i
de donar el passi-ho bé a en David Santaeulària, m'obliga a fer una
cosa que no m'agrada gens: en comptes de qualitat cultural, del que
parlaran altres molt millor que jo per proximitat i experiència,
vaig a parlar de diners.La justificació del tancament, com
darrerament totes les relacionades amb desmembrament de l'entramat
cultural, es basa en els diners: 75.000 euros que el consistori
s'estalviarà anualment. Sabem que tot està molt negre, que no hi ha
liquiditat, que els ajuntaments estan molt endeutats, que cal
estrènyer el cinturó. Del que estem més que cansats és que aquest
estrenyiment continu s'apliqui als pàries del sistema capitalista:
treballadors, persones sense grans patrimonis, i en aquest cas,
artistes i comissaris emergents i un director que porta deu anys
convertint la vida cultural de Olot i per extensió de Girona en la
seva principal activitat personal i professional.Anem amb els
números: 75.000 euros que inclouen el salari del director, vuit o
nou exposicions per any, altres tantes publicacions, conferències i
cursos, per tant, d'aquesta suma es paga el salari anual d'una
persona, honoraris a vuit o nou artistes al menys (generalment a més,
perquè es realitzava una exposició col·lectiva anual de mitjana),
a conferenciants, a professors de cursos especialitzats, a ajudants
en el muntatge, en el disseny, pagaments a una impremta, a una
distribuïdora, en alguns casos a professionals del transport d'art,
a empreses de vinil, a ferreteries (material de penjar quadres,
pintura, eines ...), papereries (material d'oficina, publicacions),
hostaleria (allotjament d'artistes durant la instal·lació, algun
menjar, inauguracions). Tot això al primer cop d’ull i,
probablement, oblidant molts elements. A més, es produeixen obres
d'art que reverteixen en aquest mateix mercat que ARCO celebra
anualment, convertint-se en objectes d'especulació i, per tant, en
productors de guany per sí mateixos. I per assegurar la seva
viabilitat, fent servir els termes apropiats, l’Espai Zer01 va
aconseguir fons per organitzar i gestionar beques (subvencionades en
part per la Generalitat) de comissariat i producció artística que
asseguren la creació de noves peces i la remuneració del treball de
joves professionals. Si hi hagués més gestors artístics en les
seccions d'administració de les institucions, probablement viuríem
en un món amb recursos molt millor gestionats i aprofitats.Aquests
75.000 euros van representar per a l'ajuntament d'Olot un 0,27% del
seu pressupost l’any 2011, que puja a 27.858.860,62. És a dir, ni
el grapat de dòlars pel qual s’assassinava en el llunyà Oest, en
temps sense llei. Olot té 33.725 habitants, de manera que mantenir
obertes i amb programació ambdues sales (incloses presentacions,
cicles, conferències i cursos) costa a cada olotí mica més de dos
euros a l'any. Cal felicitar a l'ajuntament d'Olot per la seva gran
visió d'estalvi i gestió.Així que anem al gra: darrere de la
puntada al cul que s'està donant a la cultura per tot arreu no
s'amaguen els problemes econòmics, que “como
las meigas haberlos haylos,,
sinó un retorn a l'ordre, a uns valors conservadors,
ultracapitalistes i excloents que s'intenten transmetre de forma cada
vegada més subtil i millor portada en un gran nombre d'òrgans de
poder. En primer lloc, enardint a la població contra artistes,
intel·lectuals i altres malfactors que en comptes de treballar es
dediquen a robar-nos els nostres diners, a fer el gandul i a rebre
ajudes (en aquest grup entren també els aturats i els vells, que
paguin per les seves medicines!). En segon lloc, ensenyant que els
veritables artistes són, han estat i seran els que es dediquen a
crear formes boniques que decorin els atris de les grans empreses i
els pazos
de l'amo d'Inditex. I en tercer, que la cultura sempre ha estat, i ha
de ser, patrimoni dels que tenen diners, que són els que s'ho poden
permetre i, a més, els que realment tenen valors de transmetre.
Valors de treball, d'estrènyer el cinturó i la cotilla, de dir
“Amén Jesús” i de lloar als pobres artistes incompresos en vida
i sobreestimats en la mort mentre es beuen un Manhattan. Que l'art ni
és de tots ni és per a tots, que no ve al cas reflexionar sobre
res, que no estem per tonteries de revisions ideològiques.En fi,
que l’Espai Zer01, i com ell molts centres que pateixen o van
preparant per tancar, baixen la persiana pel mateix que es va acabar
amb els indis: perquè en feien prou amb un tipi
i un bisó per a quinze en una societat de cercadors d'or, i perquè
no els donava la gana d'assentar-se en un lloc fix, atenint-se a les
noves regles, i construir-se un saloon.
Perquè tenien la cara de voler seguir usant les praderies que havien
estat de tots i ni tan sols es proposaven privatitzar. I com en
aquell temps, al que ens enfrontem no és només a una crisi
econòmica, sinó a una de valors. Potser toca dir que morirem amb
les botes posades, però preferiria, ja que encara alguna cosa hi ha
a les nostres mans, que reaccionem abans d'acabar en una reserva.
Haizea
Barcenilla (comissària, crítica d’art i professora a la
Universitat del País Basc UPB/UH)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada